Propostes per a la cura dels equips en serveis residencials

Comparteix

Propostes per a la cura dels equips en serveis residencials

La cura dels equips és responsabilitat dels nivells directius i de les institucions, es refereix a crear i assegurar condicions de treball que transmetin un missatge de preocupació i cura de la institució pels seus equips de treball. Alguns d’aquests factors protectors es refereixen a les condicions mínimes de seguretat en relació al compliment laboral, unes altres es refereixen als estils de lideratge i als estils de supervisió en els llocs de treball.
Hi ha també una co-responsabilitat de tots els membres d’un equip per a cuidar-se els uns als altres (avui per tu demà per mi). Molts dels episodis quotidians de la vida en el centre residencial estan exposats a la vista dels altres, siguin residents o membres de l’equip i cada intervenció educativa o social és única pel moment i la situació. L’opinió i l’assenyalament del que no veiem, o ens costa veure per part dels companys és una de les millors eines per a la nostra salut mental així com el suport i reconeixement en els moments d’incertesa.
• L’equip que treballa en aquest camp ha de tenir una remuneració econòmica adequada i sobretot seguretat laboral. Evitar la inestabilitat dels equips i afavorir la cohesió; per exemple en les contractacions del personal.
• Cobertura de les institucions Assegurar als professionals les condicions mínimes de resguard de la integritat personal en el treball. Especialment quan en els centres hi ha alguns educands que es mostren especialment agressius. La protecció explícita davant determinades situacions (Ex. Posar una denúncia). La responsabilitat no ha de recaure en el professional només, sinó que ha de ser l’entitat, representada pel director/a del centre qui ha d’assumir el lideratge de la denúncia. Si un no se sent protegit sens dubte condicionarà totes les posteriors intervencions.
• Compartir la responsabilitat de les decisions de risc que ha de prendre cada membre de l’equip, per exemple, la proposta de suspensió de visites o permisos amb la família, o tot el contrari. El desgast que implica prendre la responsabilitat en aquest tipus de decisions que tenen alguna probabilitat d’error, pot esmortir-se quan és tot l’equip qui assumeix la responsabilitat per les conseqüències de la decisió.
• És necessari crear espais per a anar treballant els problemes quotidians, que oxigenin i ajudin als equips per a continuar endavant. Organitzar espais sistemàtics on tot l’equip tingui l’oportunitat de buidar els continguts més *desestructurants. No endur-se els problemes a casa; no és adequat i a més vulnera l’element de confidencialitat.
• Generar espais protegits per a l’explicitació i resolució dels problemes sorgits en l’interior dels equips, desenvolupant estratègies constructives en les quals puguin ventilar-se els desacords i desenvolupar destreses de negociació, consens i respecte de les diferències.
• Horari limitat de treball i temps adequats per a la recuperació. Els professionals no han de tornar al centre en els seus dies lliures i la disponibilitat al telèfon mòbil fora del treball ha de limitar-se puix que les trucades van carregades d’angoixa i urgència que no permeten descansar.
• Cal cuidar la dependència del treball. Ningú és imprescindible i ha de fomentar-se l’autonomia dintre de la institució. En sistemes molt jerarquitzats, el líder o director està sobrecarregat i és necessari una delegació de responsabilitats. Les persones que treballen en un centre residencial han de construir les seves vides i les seves relacions personals alienes al centre.
• Criteris clars i consensuats entre tots i revisats periòdicament dels aspectes fonamentals del treball socioeducatiu. L’equip no ha de transmetre el missatge que s’està disposat a aguantar tot, cal situar les coses, posant límits clars.
• Crear espais de distensió en l’equip que permetin relacionar-se en altres àrees i temes. Per exemple, espais lúdics compartits com menjars o sopars d’equip, regals de Nadal entre professionals, “l’amic invisible”.
• Reconeixement per part de la direcció i la institució cap als treballadors. Amb petits detalls i gestos es pot manifestar confiança , afecte i respecte i encoratgen en l’acompliment de la tasca
• Estils de lideratge democràtics. Els estils de lideratge autoritari i vertical augmenten la probabilitat de reproduir les dinàmiques d’abús a l’interior dels equips i tendeix a silenciar els conflictes.
• Permetre demanar ajuda oportuna a supervisors o consultors externs per a elaborar els temes que dificulten l’avanç de l’equip amb estils de supervisió protectors i enfortidors dels propis recursos.
• Formació i capacitació permanent del personal dintre de la pròpia institució aprofitant els aprenentatges que es presenten en la vida diària de la institució. Seminaris d’anàlisis de casos, tallers de capacitació en habilitats i tècniques d’actuació amb infants, adolescents i les seves famílies.
• Suport de la institució per a la formació externa en àrees pròpies de cada professional.
• Crear espais per a pensar i reflexionar en el que es fa. Es dedica poc temps a això i ajuda a contextualitzar i entendre les situacions que s’estan vivint i buscar alternatives i canvis.
• Promocionar l’estudi i la presentació de treballs en congressos d’investigació i de reflexió metodològica de la tasca que es va realitzant tractant de conjugar treball pràctic i marc teòric.
• Afavorir les relacions vinculades amb  professionals d’altres serveis i xarxes, mitjançant Jornades, Seminaris, visites als centres, que afavoreixin els processos de derivació i complementació d’actuacions amb altres instàncies.
• Suport i supervisió per part de la direcció als professionals que comencen. El treball en un centre residencial per la quantitat d’estímuls continus i el contacte directe amb els infants i adolescents suposa un fort estrès en les persones que s’inicien i és necessari cuidar i dur la preparació del personal de forma progressiva, ensenyant i informant, al mateix temps que s’elimina la pressió del treball diari. El personal trobarà respir a estar en aquesta situació de rebre més que donar durant tot el dia.
• En algunes institucions es proposen treballs rotatius amb l’objectiu d’evitar l’avorriment i la rutina. Un aspecte important és com donar una sortida laboral a persones que ja no estan amb la disposició anímica per a seguir treballant en un centre residencial, i no obstant això, han creat uns sòlids vincles de dependència fins i tot de fidelitat dintre de la institució. Ajudar a desenganxar-se del centre i veure que quan el treball es converteix en sofriment, i ofereix poques compensacions, cal obrir una porta que faciliti la sortida.
• Transmetre confiança i esperança en el que estem fent Existeix molt dolor i desesperança en alguns residents i les seves famílies, són persones en situacions límit i la relació que mantenen amb els professionals, encara distant de ser la ideal, en molts casos, és la millor que han mantingut en la seva vida. És una responsabilitat enorme sostenir aquesta relació. L’esperança és un component de l’estat anímic general del centre residencial.

ADELA CAMÍ I DEALBERT

SUPERVISORA DOCENT EDUVIC-ESCOLA ITINERE
PRESIDENTA I DIRECTORA GENERAL D‘EDUVIC SCCL

Licencia Creative Commons

“Propostes per a la cura dels equips en serveis residencials – Supervisió VI” se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported 

ANA HERNÁNDEZ

 

Graduada en Psicología por la Universidad Autónoma de Barcelona. Magister en Terapia Familiar Socioeducativa por la Universidad de Barcelona y la Escola Itinere.

Formada en Terapia Sistémica y Terapia Breve. Especializada en técnicas emocionales y corporales en el proceso de intervención en trauma o en situaciones de fuerte impacto emocional. Formada en perspectiva de género en psicoterapia.

Actualmente, psicóloga y psicoterapeuta infanto-juvenil y familiar en contextos de riesgo de exclusión social y violencia.

MANUEL LLORENS

 

Manuel Llorens es psicólogo, profesor de la Especialización en Psicología Clínica Comunitaria de la Universidad Católica Andrés Bello en Venezuela. Se ha especializado en la atención y la investigación en violencia y exclusión social tanto a nivel individual como comunitario.

Ha publicado numerosos libros en el área. Los más recientes: "Psicoterapia Políticamente Reflexiva: hacia una aproximación contextualizada" traducido y publicado por Springer en el 2020 y "La Muerte Nuestra de Cada Día" (Universidad del Rosario, 2021).

Actualmente dirige un programa de atención a víctimas de abusos de los Derechos Humanos cometidos por el Estado Venezolano.

ADELA CAMÍ

 

Educadora Social. Trabajadora Social en el ámbito clínico. Psicoterapeuta familiar y de pareja, acreditada per la FEATF i la FEAP. Máster en Terapia Familiar Sistémica. Especializada en psicoterapia de integración y procesamiento del trauma y BRAINSPOTTING. Ha recibido formación especializada dentro del campo de la Terapia Familiar con profesionales como G. Nardone, C. Saccu, A. Fiorenza, B. Ulsamer, S. Minuchin, C. Naranjo, E. Tilmans-Ostyn, H. Maturana, Cloe Madanes. Colapinto, E. Cirillo, A. Sorrentino, M. Selvini, A. Canevaro. Dentro de la Neurociencia aplicada a la psicoteràpia y al trauma, se ha formado con David Grand, R. Gibson, Diana Fosha, Steve Forges, Deb Dana, Sue Carter, Mario Salvador y Carmen Cuenca, entre otros.

Está especializada en la comunicación y trabajo con niños/as, adolescentes y sus familias y en prácticas restaurativas en violencia filio-parental. Posee una amplia formación en el ámbito del diseño y gestión de Proyectos y recursos para la acción social, así como en el ámbito de la intervención socioeducativa y terapéutica con infancia, adolescencia, familias y pareja.

Actualmente trabaja como Directora General en EDUVIC SCCL, asumiendo desde la misma la dinamización de la Responsabilidad Social Cooperativa y el Departamento de Innovación y Diseño de Proyectos.

Ejerce como Terapeuta Sistémica Familiar y de Pareja desde la perspectiva de la Terapia Familiar Socioeducativa, la Neurociencia aplicada al Bienestar Emocional y el Reprocesamiento del Trauma y de supervisora y consultora en diversos servicios socioeducativos y clínicos.

Psicoterapeuta familiar sistèmica y de reprocesamiento del trauma en el Psicoterapia&Trauma Institute, del que además forma parte de su Comisión Directiva.

Imparte formación en postgrados, cursos, seminarios y talleres en la ESCOLA ITINERE para profesionales de la Acción Social y Clínica.

ENRIC GÓMEZ

 

Diplomado en Educación Social (URL). Estudios de Pedagogía (UB). Postgrado en Intervención Familiar Socioeducativa, Máster en Terapia Familiar y Postgrado en Prácticas supervisadas en Terapia Familiar Sistémica (UB). Terapeuta Familiar acreditado por la FEATF (Federación Española de Asociaciones de Terapia Familiar). Miembro de la Sociedad Catalana de Terapia Familiar. Postgrado en Dirección y Gestión de ONG-ONL (ESADE). Estudios de psicoterapia de integración y de reprocesamiento del trauma (Instituto Aleces).

Docente de la Escola Itinere. Especialización y profundización en el ámbito de la infancia, adolescencia y familias en situación de vulnerabilidad y riesgo social; la intervención socioeducativa y terapéutica en contextos sociales y educativos y la psicoterapia sistémica. Formado en el uso de varias herramientas de intervención socioeducativa, en el trabajo de grupos y equipos orientados a un funcionamiento saludable, en intervención comunitaria y redes de atención social, y en cooperación internacional.

Socio de la cooperativa EDUVIC desde el año 2017, desarrolla su actividad como terapeuta familiar en varios proyectos de la Plataforma Cruïlla. En la Escola Itinere ha trabajado como docente del postgrado “Diagnóstico e intervención sistémica con familias en estudio”, docente de cursos a demanda para profesionales y ha participado en la construcción del modelo de terapia familiar socioeducativa. Participando del proyecto ERASMUS + en el programa PAGE (Parental Guidance and Education), ha sido conferenciante de workshops en congresos celebrados en: Verona (Italia), Iasi (Rumanía), Barcelona y Anglet (Francia).

 

JAVIER LOYO

 

Terapeuta familiar, de pareja e individual. Docente y supervisor de equipos de profesionales. Director de EDUVIC · Famílies, plataforma desde la que se gestionan y desarrollan servicios terapéuticos y socioeducativos para familias, personas adultas, adolescentes e infancia en situación de vulnerabilidad y riesgo social. Director de Psicoterapia & Trauma Institute.

Es diplomado en Educación Social por la Universitat Ramon Llull de Barcelona, ha realizado estudios de Filosofía en la Universidad del Azuay de Ecuador y máster en Terapia Familiar Sistémica por el Centro de Terapia Familiar Sistémica de Barcelona (centro reconocido por la Federación Española de Asociaciones de Terapia Familiar [FEATF]) y miembro de la European Family Terapy Association.

Como formación complementaria ha realizado cursos y seminarios relacionados con: el ámbito socioeducativo con niños, niñas y adolescentes atendidos en el sistema de protección de la Administración; con el trabajo interdisciplinar en el estudio y diagnóstico de casos; con la gestión y dirección de proyectos sociales; con la promoción de la crianza positiva; con el trabajo en el ámbito de la terapia familiar (con profesionales como G. Nardone, C. Saccu, A. Fiorenza, B. Ulsamer, L. Albaladejo y A. Sarró) y con la terapia integrativa y reprocesamiento del trauma (Mario Salvador y Carmen Cuenca).

Su trayectoria profesional se desarrolla en el ámbito de la protección a la infancia, la adolescencia y la familia, a través del desarrollo de proyectos sociales (nacionales y de cooperación internacional), donde ha desempeñado trabajos de atención directa, de planificación y diseño de proyectos socioeducativos y terapéuticos, de formación y de gestión y dirección de proyectos.

Desde 1998 trabaja en la cooperativa EDUVIC, en un inicio como educador social y director en funciones de la Residencia Maternal Antaviana. En el 2006 ejerció las funciones de terapeuta familiar dentro del equipo técnico del Centro de Acogida Talaia. Desde el 2007 trabaja como terapeuta y director de los proyectos de EDUVIC · Famílies. En el 2020 asume las funciones de dirección del Psicoterapia & Trauma Institute de Barcelona.

Desde el 2010 colabora en EDUVIC · Escola Itinere como docente y supervisor de casos y equipos de profesionales y ha participado en la construcción del modelo de trabajo familiar sistémico socioeducativo, propio de la escuela.

LUÍS PULGAR

 

Licenciado en Psicología por la Universidad Central de Venezuela. Especialización en Psicología Clínica en el Servicio de Psiquiatría del Hospital Universitario de Caracas (Universidad Central de Venezuela-Hospital Vall d'Hebron). Magister en Terapia Familiar Sistémica por la Escuela de Terapia Familiar del Hospital de Sant Pau (Universidad Autónoma de Barcelona), reconocido por la Federación Española de Asociaciones de Terapia Familiar y miembro de la European Family Therapy Association. Analista Junguiano por la Asociación Venezolana de Psicología Analítica y la International Association for Analitical Psychology.

Como formación complementaria, ha asistido a formaciones, cursos y seminarios relacionados con el trabajo en el ámbito clínico y psicoterapéutico de adultos, niños, y adolescentes, y el trabajo interdisciplinario en el análisis y diagnóstico de casos desde distintos de enfoques terapéuticos (Psicodrama, Humanismo, Psicoanálisis, Terapias Relacionales, Bioenergética, Reprocesamiento del Trauma). Actualmente, se está formando en la intervención basada en las neurociencias dentro del campo de las técnicas de Neurofeedback y Biofeedback.

Su experiencia profesional transcurre en el ámbito clínico y educativo, colaborando en el desarrollo de proyectos sociales, en los que ha realizado trabajos de atención directa, planificación y diseño de proyectos psicoeducativos y terapéuticos, de formación, gestión y coordinación de proyectos.

Trabaja desde 2013 en la cooperativa EDUVIC, primero como terapeuta familiar y desde 2017 es coordinador técnico y supervisor de equipos de terapeutas familiares del área EDUVIC · Famílies, desde la que se diseñan y gestionan servicios terapéuticos y socioeducativos para niños, adolescentes y familias desde una perspectiva sistémica, educativa y social.

Participa desde 2015 en EDUVIC · Escola Itinere como docente de primero y segundo año de formación del Máster de Terapia Familiar Socioeducativa. Lleva a cabo supervisiones de casos con diversos equipos de profesionales; imparte cursos de formación y participa en la construcción del modelo de trabajo familiar sistémico educativo y socioeducativo, propio de la Escola Itinere.

SARA ESCUDERO BOLAÑOS

 

Licenciada en Psicología por la UB, se ha especializado en estudios de Terapia Gestalt en el Instituto Gestalt de Barcelona y el Terapia familiar socioeducativa en la Escola Itinere de la cooperativa EDUVIC.

Como formación complementaria ha asistido a cursos de formación en el ámbito del coaching así como a formaciones en el ámbito de la sexualidad femenina, igualdad de género y ética en el ámbito social.

Destaca también en la coordinación de equipos de trabajo en el ámbito socioeducativo y el liderazgo de comisiones de trabajo en el ámbito social.

Su experiencia profesional se basa sobre todo en la psicoterapia en el ámbito familiar, de pareja e individual, así como en la formación y creación de grupos de crecimiento personal y relacional.

Trabaja en la cooperativa EDUVIC desde 2021 como psicoterapeuta familiar, acompañando y formando a las familias en sus procesos vitales y fomentando el trabajo colaborativo con los agentes sociales del territorio.

ANIA JUSTO ALONSO

 

Es Psiquiatra, Psicóloga y Doctora cum laude. A su vez es socia fundadora y Directora médica de Imaya. Se ha formado en Barcelona como Psiquiatra Infantojuvenil y en Estados Unidos, Argentina y España en diversas orientaciones dentro del campo de la psicoterapia como la Terapia Psicoanalítica Breve, Terapia Familiar Sistémica, Comunidad Terapéutica de Estructura Multifamiliar y EMDR.

Tiene un máster en Derecho Sanitario y Ciencias Forenses y en Psicoterapia Psicodinámica Breve y es Experta en Emergencias y Urgencias en Salud Mental.

Es Presidenta de la Sociedad Española de Bio y Neurofeedback (SEBINE), Formadora acreditada por la Biofeedback Certification International Alliance (BCIA) y Clínico EMDR. Imparte regularmente formación básica y avanzada en Neurofeedback y es Supervisora y Mentora en esta área.

Es autora junto con Anabel González del libro El mapeo cerebral paso a paso. Interpretando los datos del EEG a través de la línea base y el MiniQ; así como de diversas publicaciones científicas y ha colaborado en la elaboración de varios libros en relación a distintas temáticas como Psicopatología Jurídica y Social.