El centre en qüestió és el Servei de protecció d’emergència (SPE) Bassam. Aquest servei especialitzat presta una acollida d’urgència a joves migrants no acompanyats arribats recentment a Catalunya. Al centre se’ls ofereix allotjament, manutenció, primera atenció sanitària, informació, atenció psicològica i suport jurídic.
L’Anna explica las nois del casal la realitat dels joves que arriben, les funcions del centre i com els ajudem. Ens trobem amb molts joves que marxen dels seus països per motius socioeconòmics i/o polítics, deixant enrere una família que busca el millor per ells. La majoria venen per quedar-se: volen estudiar i treballar per llaurar-se un futur i, sobretot, un present digne. Tanmateix, és una decisió molt dura pels joves i les famílies, sorgida de la necessitat, i que comporta un camí molt difícil i complex per recórrer.
En efecte, la realitat dels joves migrants és especialment complicada: desconeixen la llengua, es troben amb dificultats a l’hora de tramitar la documentació, s’han de formar per poder aconseguir una feina, se’ls imposa l’estigma del “mena” i, sobretot, han de conviure amb l’enyorança que senten per la família i els amics que es troben ben lluny.
Per intentar pal·liar la situació adversa en què es troben els joves, a l’SPE Bassam tenim un equip de professionals ─format per direcció, personal educador, insertors i talleristes─ que s’ocupa de cobrir-los totes les necessitats bàsiques com el menjar, la roba, la higiene, la salut, etc., i els programen activitats lúdiques dins i fora del centre (sortides culturals, esport, jocs, etc.). També els formen en el català i el castellà, i els fan formacions sobre els costums del país d’acollida, tallers pre-laborals i pràctiques no laborals.
Els SPE necessiten espais per dur a terme aquestes formacions i a on es puguin trobar amb gent d’altres entitats i associacions, així com una àrea per poder practicar esport. En aquest sentit, els SPE s’integren amb el lloc on estan, i comparteixen i fan ús de zones i recursos comunitaris: biblioteques, horts, colles castelleres, gegants, brigades de neteja, etc.
En conclusió, la xerrada de l’Anna Fillat ha tingut molt bona rebuda i ha servit perquè els joves del casal puguin tenir consciència de la realitat que viuen els seus companys i, d’aquesta manera, treballar i fer créixer l’empatia i la proximitat mútua.
